El projecte “L’aigua a la Girona preindustrial”, d’Albert Reixach, ha guanyat la primera edició de la beca de recerca històrica Lluís Batlle i Prats. L’Ajuntament de Girona i l’Institut d’Estudis Gironins han promogut enguany, per primer cop, aquesta beca que té com a objectiu aprofundir en el coneixement de diversos aspectes històrics de la ciutat. La tinenta d’alcalde i regidora adjunta a l’Alcaldia, Marta Madrenas, ha subratllat la idoneïtat de la proposta justament “perquè des del govern estem immersos en el projecte ‘Quatre rius i una sèquia’ i ens sembla que aquest estudi guanyador de la beca pot aportar precisament una dosi de referència en l’àmbit d’aquesta iniciativa”. En la convocatòria d’aquest 2015, s’han valorat d’una manera especial aquells projectes que han tractat sobre l'impacte de l'aigua en la història de la ciutat com a motor de l'economia o la indústria i en la mateixa configuració del paisatge urbà i de l'entorn. Per aquest i altres motius, el jurat va escollir el projecte del jove historiador gironí Albert Reixach (Santa Pau, 1986), que permetrà penetrar en les implicacions socials de la gestió dels recursos hídrics de la ciutat de Girona a partir d’una anàlisi exhaustiva dels usos i els aprofitaments de què fou objecte l’aigua i de com, tot plegat, es reflecteix en importants aspectes socials, polítics i, fins i tot, identitaris de Girona abans de la industrialització. “En definitiva, és veure com la ciutat i les institucions, emmirallant-se en les aigües del Ter i l’Onyar, s’han anat transformant des del segle XIV al segle XVIII”, ha explicat Reixach. Tal com ha explicat la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas, membre també del tribunal de valoració dels projectes presentats, el treball d’Albert Reixach “permet obtenir una nova visió des d’una nova perspectiva que ens pot permetre aplicar aquesta recerca en el discurs del Museu”. La beca rep el nom de Lluís Batlle i Prats en honor de qui va ser va ser membre fundador i secretari i vicepresident de l'Institut d'Estudis Gironins i arxiver municipal de Girona, càrrec que exercí des del 1939 al 1979, i que, tal com ha assenyalat Pere Freixas, va ser un nom “en el qual de seguida ens vam posar d’acord perquè reunia lligams molt estrets tant amb l’Ajuntament com amb l’Institut d’Estudis Gironins”. Aquesta beca és una de les actuacions previstes en l’acord de col·laboració entre les dues institucions. La beca és de caràcter biennal i està dotada amb 4.000 euros. S'atorga al millor projecte inèdit de recerca en l'àmbit de les ciències humanes i socials i, específicament, en els camps de la història, de l'art, de l'arqueologia i de la geografia relacionats amb la ciutat de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada